Lloriga sicav

Conegui al gestor de Lloriga sicav

Francisco Javier Serrano Roldán

Gestor Sènior de sicavs a Bankia Fons

Té 19 anys d'experiència en mercats financers, els 10 últims gestionant mandats de retorn absolut a Bankia.

En Javier va iniciar la seva carrera professional com a auditor a Deloitte. El 1996 es va incorporar al Departament d'Anàlisi d'Urquijo Bolsa SVB, del qual posteriorment va ser director. L'any 2005 comença la seva carrera a Bankia com a responsable de la cartera pròpia invertida en renda variable. Des de l'any 2013 és Gestor Sènior de sicavs a Bankia Fons, especialitzat en gestió multiactives amb objectius de retorn absolut i estricte control del risc.

Evolució de la sicav

 

Comentari del gestor

M'agradaria il·lustrar la gestió que s'ha dut a terme recentment en LLORIGA 2015 SICAV amb relació al desafiament que el tema català ha suposat per als mercats i tractar de llançar una mica de llum sobre el que encara pot arribar. A tancament del 21 de desembre la rendibilitat de la cartera del començament d'any ençà (YTD) és del +5,37%, en situar-se el liquidatiu en 0,9596 euros. Com referència, a la mateixa data, la rendibilitat dels principals índexs de renda variable està pròxima al +8%/9%, mentre que el deute sobirà a Europa no ha donat cap fruit. La nostra SICAV ha aconseguit aquesta rendibilitat mantenint una volatilitat anualitzada del 3,5%, és a dir, amb prou feines una quarta part de la volatilitat que presenta l'IBEX 35.

La filosofia de diversificació i de gestió activa de cobertures que sempre han guiat a aquesta SICAV va permetre mantenir el tipus des del maig fins a l'agost, quan els actius de risc es van veure molt pressionats per les valoracions assolides prèviament i, sobretot, per factors gairebé sempre aliens al propi mercat: inestabilitat en el govern de Trump, incertesa sobre els futurs moviments dels bancs centrals, tensió amb Corea del Nord, impacte de la temporada d'huracans, etc.

No obstant això, el desafiament més important de 2017 ha estat la gestió del risc secessionista a Catalunya. Fins al mes d'agost aquest risc va ser ignorat gairebé per complet pel mercat, però a partir del mes de setembre l'IBEX 35 va començar a tenir un pitjor comportament relatiu davant l'Eurostoxx 50. En concret, va perdre 4’3 punts percentuals durant aquest mes en termes relatius. Tanmateix, això no va impedir que la SICAV seguís avançant. De fet, setembre va ser el millor mes per a la SICAV (+2,01%) de tot 2017. Hi ha diverses raons que expliquen aquest bon comportament:

  • La cartera està més enfocada al mercat europeu i a aquests efectes, considerem Espanya com un país més de la UEM.
  • No teníem cap companyia amb fort presència en el mercat català, llevat de Merlin Properties.
  • I la raó més poderosa: obrim, via derivades, una aposta de valor relatiu en què estàvem llargs (comprats) d'Eurostoxx 50 i curts (venuts) d'IBEX 35. Aquesta aposta la reforcem encara més obrint cobertures sobre l'índex espanyol en comptes d'utilitzar l'índex europeu com solem fer normalment.

Què creiem que pot ocórrer a partir d'ara? El resultat de les eleccions del 21D va tornar a donar majoria absoluta als partits independentistes, encara que la formació de govern no està garantida a causa de les diferències entre els tres partits d'aquest bloique i a la situació judiacial dels seus líders. Malgrat aquest resultat, seguim pensant que la declaració unilateral d'independència és d'impossible aplicació pràctica en cap regió pertanyent a la UEM. El nou país independent no tindria cap reconeixement internacional i seria inviable econòmicament en quedar fora de l'euro i no tenir control impositiu ni sobre el seu sistema financer. En qualsevol cas, sembla clar que la inestabilitat política continuarà en els propers mesos i no seria descartable una nova convocatòria electoral a Catalunya abans d'estiu.

La reacció inicial del mercat als resultats electorals no ha estat especialment negativa, encara que pogués complicar-se si, com a conseqüència del 21D, es posa en qüestió l'estabilitat del govern central i la seva capacitat per seguir implementant reformes. En aquest sentit, tampoc no seria descartable una moció de censura al govern i, fins i tot, un hipotètic avenç electoral a nivell estatal. Caldrà veure fins a quin punt la complicació del panorama polític incideix sobre el bon moment cíclic pel qual travessa l'economia espanyola, que novament tancarà 2017 amb un creixement del PIB per damunt del 3%. Els índexs de confiança, inversió, demanda externa i creació de llocs de treball segueixen mostrant, de moment, nivells de gran dinamisme.

En el següent gràfic es pot apreciar la forta estrebada que va tenir el relatiu Eurostoxx 50 vs. IBEX 35 des del començament de setembre i com es va detenir en els mateixos nivells de juliol 2012, justament en el pitjor moment de la crisi de l'euro, quan s'especulava amb una possible intervenció de l'economia espanyola.

Sens dubte, la situació actual no té res que veure amb la de 2012, com a sí sembla reconèixer el mercat de renda fixa. En el següent gràfic, veiem com la prima de risc espanyola amb prou feines s'ha ampliat durant les últimes setmanes.

Al nostre judici, encara que és difícil que vegem situacions d'extrem pessimisme com la que vam veure a principis d'octubre, és molt difícil que l'IBEX 35 pugui retallar el terreny perdut davant la resta d'índexs en haver deixat el resultat electoral del 21D múltiples riscos oberts.

Al marge de l'assumpte català, la nostra visió de cara a l'inici de 2018 és raonablement optimista. Creiem que la sincronització del bon moment macroeconòmic a nivell global mereix nivells superiors als actuals per als actius de risc. Si no s'han aconseguit durant els últims mesos ha estat pel protagonisme de factors exògens (tensió a Corea del Nord, huracans en el Carib, traves a la reforma fiscal en EE.UU., qüestió catalana, etc.). En la mesura en què els titulars van suavitzant-se sobre aquestes qüestions, i que el futur comportament dels bancs centrals sembla molt clar, el mercat ha de reprendre una certa normalització. Aquest moviment a l'alça de les borses hauria de versi acompanyat d'una apreciació del dòlar i, probablement, també de les primeres matèries. Això, al seu torn, hauria de revifar certes expectatives inflacionistes, cosa que hauria de portar a caigudes en la renda fixa, que també perdria la seva condició de refugi en un entorn més benigne. Per a aquest entorn és per a què estem posicionats, amb una exposició neta a renda variable del 35% avui dia.