Loriga SICAV

Conegui al gestor de Lloriga sicav

Francisco Javier Serrano Roldán

Gestor sènior de SICAV a Bankia Fondos

Compta amb 19 anys d'experiència en Mercats Financers, els deu últims gestionant mandats de retorn absolut a Bankia.

Javier va iniciar la seva carrera professional com a auditor a Deloitte. El 1996 es va incorporar al departament d'Anàlisi d'Urquijo Borsa SVB, del qual posteriorment va ser director. L'any 2005 comença la seva carrera a Bankia com a responsable de la cartera pròpia invertida en renda variable. Des de l'any 2013 és gestor sènior de SICAV a Bankia Fondos, especialitzat en gestió multiactius amb objectius de retorn absolut i estricte control del risc.

Evolució de la SICAV

 

Comentari del gestor

M'agradaria il·lustrar la gestió que s'ha dut a terme últimament a LORIGA 2015 SICAV en relació amb el desafiament que el tema català ha suposat per als mercats i intentar llançar una mica de llum sobre el que encara pot arribar. Al tancament del 21 de desembre la rendibilitat de la cartera del començament des que va començar l'any (YTD) és del +5,37%, en situar-se el liquidatiu en 0,9596 euros. Com a referència, a la mateixa data, la rendibilitat dels índexs de renda variable principals s'aproxima al +8%/9%, mentre que el deute sobirà a Europa no ha donat cap fruit. La nostra SICAV ha aconseguit aquesta rendibilitat mantenint una volatilitat anualitzada del 3,5%, és a dir, tot just una quarta part de la volatilitat que presenta l'IBEX 35.

La filosofia de diversificació i de gestió activa de cobertures que sempre han guiat aquesta SICAV va permetre mantenir el tipus des del maig fins a l'agost, quan els actius de risc es van veure molt pressionats per les valoracions assolides prèviament i, sobretot, per factors gairebé sempre aliens al mateix mercat: inestabilitat en el govern de Trump, incertesa sobre els futurs moviments dels bancs centrals, tensió amb Corea del Nord, impacte de la temporada d'huracans, etc.

No obstant això, el desafiament més important de 2017 ha estat la gestió del risc de la crisi catalana. Fins al mes d'agost, el mercat va ignorar aquest risc gairebé per complet, però a partir del mes de setembre l'IBEX 35 va començar a tenir un pitjor comportament relatiu davant l'Euro Stoxx 50. En concret, va perdre 4,3 punts percentuals durant aquest mes en termes relatius. Tanmateix, això no va impedir que la SICAV continués avançant. De fet, setembre va ser el millor mes per a la SICAV (+2,01%) de tot el 2017. Hi ha diverses raons que expliquen aquest bon comportament:

  • La cartera està més enfocada al mercat europeu i, a aquests efectes, considerem Espanya com un país més de la UEM.
  • No teníem cap empresa amb forta presència en el mercat català, llevat de Merlin Properties.
  • I la raó més poderosa: vam obrir, via derivades, una aposta de valor relatiu en què estàvem llargs (comprats) d'Euro Stoxx 50 i curts (venuts) d'IBEX 35. Vam reforçar aquesta aposta encara més obrint cobertures sobre l'índex espanyol en comptes d'utilitzar l'índex europeu com acostumem a fer normalment.

Què creiem que pot passar a partir d'ara? El resultat de les eleccions del 21D va tornar a donar majoria absoluta als partits independentistes, encara que la formació de govern no està garantida a causa de les diferències entre els tres partits d'aquest bloique i a la situació judiacial dels seus líders. Malgrat aquest resultat, continuem pensant que la declaració unilateral d'independència és d'impossible aplicació pràctica en cap regió pertanyent a la UEM. El nou país independent no tindria cap reconeixement internacional i seria inviable econòmicament, ja que quedaria fora de l'euro i no tindria control impositiu ni sobre el seu sistema financer. En qualsevol cas, sembla clar que la inestabilitat política continuarà en els pròxims mesos i no seria descartable una nova convocatòria electoral a Catalunya abans de l'estiu.

La reacció inicial del mercat als resultats electorals no ha estat especialment negativa, encara que es podria complicar si, com a conseqüència del 21D, es posa en qüestió l'estabilitat del Govern central i la seva capacitat per continuar implementant reformes. En aquest sentit, tampoc no seria descartable una moció de censura al govern i, fins i tot, un hipotètic avenç electoral a nivell estatal. Caldrà veure fins a quin punt la complicació del panorama polític incideix sobre el bon moment cíclic pel qual travessa l'economia espanyola, que novament tancarà el 2017 amb un creixement del PIB per damunt del 3%. Els índexs de confiança, inversió, demanda externa i creació de llocs de treball continuen mostrant, de moment, nivells de gran dinamisme.

En el gràfic següent es pot apreciar la forta tirada que va tenir el relatiu Euro Stoxx 50 respecte a l'IBEX 35 des del començament de setembre i com es va detenir en els mateixos nivells de juliol 2012, justament en el pitjor moment de la crisi de l'euro, quan s'especulava amb una possible intervenció de l'economia espanyola.

Sens dubte, la situació actual no té res a veure amb la de 2012, com sí que sembla reconèixer el mercat de renda fixa. En el gràfic següent, veiem com la prima de risc espanyola amb prou feines s'ha ampliat durant les últimes setmanes.

Al nostre entendre, encara que és difícil que vegem situacions de pessimisme extrem com la que vam veure a principis d'octubre, és molt difícil que l'IBEX 35 pugui retallar el terreny perdut davant de la resta d'índexs en haver deixat el resultat electoral del 21D múltiples riscos oberts.

Al marge de l'assumpte català, la nostra visió de cara a l'inici de 2018 és raonablement optimista. Creiem que la sincronització del bon moment macroeconòmic a nivell global mereix nivells superiors als actuals per als actius de risc. Si no s'han aconseguit durant els últims mesos, ha estat pel protagonisme de factors exògens (tensió a Corea del Nord, huracans al Carib, traves a la reforma fiscal als EUA, la qüestió catalana, etc.). En la mesura en què els titulars es van suavitzant sobre aquestes qüestions, i que el comportament futur dels bancs centrals sembla molt clar, el mercat hauria de reprendre una certa normalització. Aquest moviment a l'alça de les borses hauria de venir acompanyat d'una apreciació del dòlar i, probablement, també de les primeres matèries. Això, al seu torn, hauria de fer revifar certes expectatives inflacionistes, cosa que hauria de portar caigudes a la renda fixa, que també perdria la seva condició de refugi en un entorn més benigne. Per a aquest entorn, és per al qual estem posicionats, amb una exposició neta a renda variable actual del 35%.